N repert nü dl Ursus ladinicus sö por Conturines
Al é gnü ciafé schelec fossii tan co intiers de laurs di andri sot la Piza de Conturines. La conservadëssa provinziala dij che le repert é na "sensaziun paleontologica"
BADIA/BALSAN (LPA). Ai 3 de messé á le mënacrëp da Bornech Kurt Walde descurí, sot la Piza de Conturines y sura l'ander de Conturines che an conesciô bele, n ater ander cun dër n gran numer de schelec fossii dla laurs di andri (Ursus spelaeus o Ursus ladinicus). La cossa particolara dla descurida paleontologica nöia é che an á ciafé schelec tan co intiers dla laurs di andri te dër n gran numer, ci che injuntará pro les inrescides internazionales sön la laurs di andri bele dan man resultac importanc.
"Do chësta descurida importanta da na gran portada scientifica nen vára sëgn, aladô dl Ofize por i Bëgns culturai, da definí n proiet de inrescida, che sostëgnes la gran responsabilité che an porta por chësta sensaziun paleontologica", dij la conservadëssa provinziala Karin Dalla Torre. "I nes rendun cunt dla importanza de chësta descurida sensazionala y i savun tan importanta che ara é por la sciënza y la inrescida. I sun sigüda, che i messun jí inant cun le laur che i un bele metü man tl Museum Ladin sön l'Ursus ladinicus y insciö ince fá a na manira che la jënt ti pois pormez ales inrescides" dij l'assessur provinzial Philipp Achammer, che é danter l'ater ince competënt por i ciamps dla Sciënza, dla Inrescida, di Museums y le Mantignimënt di Bëgns culturai.
L'ofize spezialistich por la paleontologia é l'Ofize di Bëgns culturai cun so ofize por la archeologia. "Porvia dles desposiziuns dla autonomia é i reperc de proprieté dla Provinzia. Do che ai é gnüs ciafá y che al é gnü fat la comunicaziun é la priorité plü alta chëra da mëte en segurëza le post, olache i reperc é gnüs ciafá" informëia Dalla Torre. Le referënt raional competënt dl Ofize por la archeologia, Hubert Steiner, é jü - adöm cun Kurt Walde che á ciafé l'ander y dui colaboradus dla firma de escavaziun ARC-Team, inciariá dal Ofize por i Bëgns culturai - a ti ciaré al ander por le saré sö provisoriamënter. La stlujöra definitiva gnará fata proscimamënter, por garantí che i reperc y i referc ne vëgnes nia falsificá o contaminá jon ite zënza autorisaziun, sciöche ince por che al ne vëgnes nia tut fora fossii. Ti mëisc che vëgn dessel spo gní lauré fora na strategia y n proiet de inrescida cun partner de inrescida spezialisá a livel internazional, che an ó spo mëte en pratica ti agn che vëgn.
Le post dla descurida é tl Parch Natural Fanes Senes Braies ti Comuns de Badia y Mareo. La entrada dl ander é a ca. 2.800 m y se destira fora te n raiun esponü sön na lunghëza de 170 metri. L'altëza y la larghëza corespogn plü o manco a chëres dl ander bele conesciü, al röia a sis cina ot metri de altëza y ot-diesc metri de larghëza.
Bele ai 23 de setëmber dl 1987 â Willy Costamoling descurí tl pröm ander de Conturines ogec paleontologics dla laurs di andri, che vá derevers de 50.000 agn. Da iló incá vëgnel studié i resultac dles series de escavaziuns fates dal 1988 incá sot ala direziun dl paleontologh vienesc Gernot Rabeder en colaboraziun cun l'Ofize por i Bëgns culturai. Ai 17 de messé ti â Kurt Walde comuniché ales autorités provinziales süa descurida sensazionala fata ai pröms de messé.
red


