N bun atestat de scora por les scores de Südtirol

09/10/2026, 10:30 AM

Comentars di Direturs di Sorvisc de valutaziun y di Assessurs por la Formaziun y la Scora en cunt di resultac a livel provinzial dl stüde OCSE-PISA

(da man ciampa): assessur Daniel Alfreider, assessur Philipp Achammer, assessur Marco Galateo (Foto: LPA/Fabio Brucculeri)
(da man ciampa): assessur Daniel Alfreider, assessur Philipp Achammer, assessur Marco Galateo (Foto: LPA/Fabio Brucculeri)

BUSLAN (USP). En jöbia ai 10 de setëmber á tl cërtl dl Palaz Widmann i trëi direturs di Sorvisc provinziai de valutaziun, Klaus Niederstätter (scores todësces), Terence Leone (scores talianes) y Olimpia Rasom (scores ladines), presenté i resultac a livel provinzial dl'inrescida OCSE- PISA 2025.

Dal stüde vëgnel relevé vigni trëi agn - dal 2025 inant vigni cater agn- les competënzes dles studëntes y di studënc de 15 agn tles sciënzes, tla matematica y tla letöra. Ci che vëgn inrescí n'é nia lié al contignü dles disciplines, mo ala capazité da adoré le savëi por afronté y desgropé i problems dla vita da vignidé.

L'analisa por sort dles scores mostra sö, te düc i ciamps, punc plü alc por i scolars y les scolares di lizeums respet a chi di istituc tecnics. Cun ezeziun dla matematica tles scores ladines, olache i resultac dles döes sorts de scora é feter anfat. I resultac dla formaziun profescionala de lingaz todësch y di istituc profescionai de lingaz talian é plü alc o en linia respet ales medemes sorts scolastiches dl Nord-Est y dla Talia. I resultac dla formaziun profescionala tl lingaz talian é manco bugn respet al Nord-Est, mo en linia cun i dac nazionai.

L'assessur por la scora ladina, Daniel Alfreider, comentëia insciö i resultac de chësc ziclus: "I resultac atuai PISA mostra sö n'evoluziun positiva te nostes scores ladines. Le plurilinguism n'é nia n impedimënt, mo na forza de nosc sistem scolastich. Propi al mëteman dl ann de scora vëigon tan importanta che la colaboraziun danter scora y familia é por acompagné al miú i mituns y les mitans sön so percurs educatif. Tl medemo tëmp é chisc resultac n impuls por lauré inant deboriada, en particolar sön les competënzes de basa, sciöche la capazité da lí".

"L'educaziun ne pó nia depëne dal möd di geniturs", dij cun convinziun l'Assessur por la Formaziun y cultura todëscia Philipp Achammer por ci che reverda i faturs d'influënza. Deache dai resultac dl stüde PISA vëgnel fora che le contest sozio-economich di geniturs determinëia, adöm al livel formatif y al status profescional di geniturs, en gran pert le suzes scolastich di mituns y dles mitans. Porater á l’Assessur sotrissé tla conferënza stampa: "I un na bona scora, i un n bun sistem educatif” y á nominé trëi punc essenziai: "La parité dles oportunités stá sura döt, le sistem educatif á le compit da porté a stlü jö le percurs formatif. I un na cuota de dropout bassa, na picia cuota de studënc y studëntes che ne röia nia al fin dl percurs formatif te scora. Dantadöt messarunse ciamó fá tröp deplü tl ciamp dla formaziun tla pröma infanzia dan la scolina. Porater nes dá la competënza da lí che è jüda a perde dër tröp da ponsé sura y da ciaré do sciöche al alda. Surapró sunse düc inviá da sconé nüsc mituns y nostes mitans y da limité l'adoranza di media digitai, dantadöt scialdi adora. I ne podun nia ti tó ai mituns y ales mitans süa infanzia”.

L'Assessur por la Formaziun y Cultura taliana Marco Galateo injuntëia: "I crëii che i un na responsabilité deboriada: chëra da garantí a dötes les porsones jones che crësc sö te Südtirol les mius poscibilités por la formaziun y por le dagní. Le stüde PISA nes dëida capí olache i sun y olache i messun mioré. Mo la cualité de n sistem scolastich ne se mosöra nia ma aladô di resultac de mesaria, mo ince aladô dla capazité da daurí ocajiuns, da smendrí les desfarënzies y da promöie i talënc de vignun y de vignöna."

mac/red